Aquesta exposició ha estat produïda per la Diputació de Lleida a través l’Institut d’Estudis Ilerdencs, amb la Universitat de Lleida, dipositària del Fons Vallverdú, i la Biblioteca Pública de Lleida, i amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ajuntament de Lleida.
L'exposició presenta tota la producció bibliogràfica d’un escriptor de factura polièdrica de resultes de la qual n’és, també, la seva obra. Aquest fons, amb cadascuna de les primeres edicions i traduccions de les obres de l’escriptor, és el que està dipositat a la Biblioteca de la Universitat de Lleida: la literatura infantil i juvenil, les traduccions, els llibres personals (memòries, dietaris i articles), el teatre i la poesia. Comissariada per Carme Vidal Huguet, la mostra presenta Josep Vallverdú com un home de geografies: Lleida, Sant Martí de Maldà, Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Balaguer, on tornarà, Puiggròs, les Borges Blanques i l’Espluga de Francolí. Cada geografia lligada a la seva vida i obra.
La mostra ofereix també imatges, objectes i fotografies que ens deixen llegir la vida i l’obra de l’escriptor Josep Vallverdú. Però també del professor Vallverdú i del ciutadà compromès.
L’any 2023 es commemora l’Any Josep Vallverdú impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat a través de la Institució de les Lletres Catalanes per commemorar el centenari del naixement de l’escriptor lleidatà.
L’exposició, doncs, és testimoni de vida i obra. Una obra escrita per qui ens diu que és “escriptor per vocació” i que des de la literatura infantil i juvenil, passant pels llibres personals -en tota la seva varietat de registres, des de memòries, biografia i autobiografia, dietaris, semblances i llibres de viatges- fins a la narrativa per a adults, l’assaig, la poesia o la traducció ens ofereix més de tres-cents títols que comprenen la producció literària de l’autor entre els anys 1938 i 2023. Tres-cents tres llibres, dels quals la UdL en facilita 281 títols procedents principalment del Fons Josep Vallverdú i 56 exemplars del Fons Josep Maria Aloy. D’aquests 281 títols, 8 corresponen a obra inèdita, manuscrits del’obra juvenil escrita entre 1938-1948
GEOGRAFIES Josep Vallverdú
Com s’ha dit, Josep Vallverdú és un home de geografies. Lleida, Sant Martí de Maldà i Barcelona són les etapes de formació. Sant Feliu de Guíxols, l’entrada al món professional. En la primera estada a Balaguer comença la lluita contra el franquisme tant en l’àmbit cultural com en l’ideològic. I sense fer-ne mai bandera, d’aquesta seva activitat resistent.
Els anys de les Garrigues volen dir mestratge, al Col·legi Montserrat i a l’Institut que avui porta el seu nom, de les Borges Blanques. Però les Garrigues també volen dir la revista Terrall, amb col·laboracions des del primer dia i fins avui. I Puiggròs és l’època de les traduccions per a la col·lecció de La Cua de Palla, amb Manuel de Pedrolo, i una creació imparable d’obres de tots els gèneres, sobretot de ficcions per a joves. Per a La Galera.
De les Borges Blanques, cap a l’Espluga de Francolí. A l’Espluga hi arriba amb l’alliberament del rellotge que permet la jubilació i comença el compromís dels articles a El Francolí: també fins avui, encara.
I sempre, sempre, Sant Martí de Maldà. L’Urgell, el paisatge de referència. És el Paisatge, país, pàtria que diu Ignasi Aldomà quan parla de Josep Vallverdú i el Ponent imprescindible.
Josep Vallverdú, en totes les seves geografies, hi ha arrelat. Ha donat. Però també n’ha rebut tresors que han enrobustit el seu caràcter i afinat la seva sensibilitat.
1923-1940: LLEIDA - PUIGGRÒS - BELLPUIG - SANT MARTÍ DE MALDÀ
“A casa, infant, em fabricava joguines, algunes proveïdes de petits, ingenus mecanismes, els quals, però, per llur mateixa ingenuïtat, produïen goig de veure’ls funcionar. (...) Llegir fou una ocupació que aviat depassà en esmerç de temps i en compromís personal la confecció de joguines o altres manifestacions de l’enginy fabril. Llegia abassegadorament, i això era per a mi com la plenitud, en aquella infantesa i primera adolescència, i si no era la plenitud, era una dimensió molt ampla”.
“A Lleida, des de les primeres lletres, m’interesso pels mots i cap a l’adolescència sorgeix en mi un impuls de crear literàriament. Redacto historietes infantils, escric uns Pastorets. El món de la plàstica i el del lèxic conviuen dins meu amb força”.
1940-1949: BARCELONA
“Nosaltres no menjàvem per la gana que teníem. Atrapàrem el temps del pa de panís, groc com d’hepatitis, i les targetes de racionament. Jo pesava poc més de cinquanta quilos, i no podia pagar-me cap excés. Però pertanyia, sense plantejar-m’ho, a una classe afavorida, la classe no assalariada”.
“Mai agrairé prou a l’atzar, al destí, a les circumstàncies, el fet d’haver hagut d’emigrar de Lleida i traslladar-me amb la família a Barcelona el 1940”.
“Faig la carrera de Lletres, Filologia clàssica, i surten les primeres traduccions i originals editats. Les amistats noves m’introdueixen en la resistència cultural contra el primer franquisme”.
1949-1956: SANT FELIU DE GUÍXOLS
“Dirigeixo dos anys una acadèmia; després treballo en la indústria surera. La ciutat m’ajuda a madurar. Hi ha camp per a mi: el teatre, les agrupacions culturals, la revista Áncora, un setmanari en el qual m’ofereixo a fer crítica de cinema. Estableixo contacte amb Gaziel. Publico tres novel·les juvenils, de les quals una em dona el meu primer premi literari a Alcoi. Un dels meus camins queda encetat”.
“A Sant Feliu fou on de debò vaig sentir-me a punt per escriure”.
“Algunes de les amistats contretes a Sant Feliu han estat solidíssimes. I haver conegut la Costa Brava aquells anys és un privilegi que ningú ja mai més no tindrà”.
1956-1958: SANT MARTÍ DE MALDÀ - BALAGUER
“Jo havia ensumat, tocat, aquelles terres quan era un nen i, més escadusserament d’adolescent. Les portava a dins. Però havia viscut setze anys fora de Lleida, en la macrourbs barcelonina i a la llunyania de la costa dita Brava. A la primavera de 1956 tornava, per viure-hi, a les terres de Ponent, però era un perfecte adult, camí de la maduresa. (...) La desaparició, cada cop més accelerada, de la vida rural en els perfils que l’havien caracteritzada, era colpidora”.
“Retorno a Ponent; reabsorbeixo el paisatge dels meus estius infantils i la realitat social pobletana i, en passar a l’Institut de Balaguer, ciutadana. Temps d’amistats decisives: Jordi Pujol, Josep Espar, Josep Maria Monill, Frederic Roda, Pep Perenya, Manuel de Pedrolo i Guillem Viladot”.
“
Estreno teatre. I, si en la meva infantesa hi havia dues figures de relleu que jo vestia amb les robes dels herois, Rovira i Virgili i Francesc Macià, em reforço en el meu credo. Em serveixo dels recursos que tinc a l’abast per lluitar contra el franquisme, tant en l’àmbit cultural com en l’ideològic”.
1958-1968: LLEIDA
“Quina responsabilitat, Lleida, que em vas veure néixer, que tenim tots envers tu i tu amb el món! Cansada, vella, sempre nova, ciutat, roca i fang, vent i ciment”.
“La meva activitat és ara de presència civil, a més de literària i docent. De lluita contra el provincianisme i el leridanismo. Presentat com «l’home de Lleida», aquesta és l’etapa de Lleida, problema i realitat, de conferències, de col·laboracions en premsa general i comarcal. El català guanya terreny i em reafirmo en el fet que ens salvem pels mots (Serra d’Or i Cavall Fort i editorials com La Galera hi ajuden). Obtinc el Premi Joaquim Ruyra i el Josep Maria Folch i Torres, aquest per Rovelló, el meu llibre més traduït”.
1968-1988: PUIGGRÒS - LES BORGES BLANQUES
“A les Garrigues hi ha un tombant decisiu de la meva carrera: casa nova a Puiggròs i docència a les Borges Blanques, al Col·legi Montserrat, primer; més tard, a l’Institut i, encara, a la primera Secció Universitària de Lleida. Des de Puiggròs soc un autor torrencial: desenes de novel·les juvenils, llibres personals, com Indíbil i la boira, llibres de viatges i traduccions: Oscar Wilde, Poe, Stevenson, Steinbeck, Luther King, entre altres. També viatges a l’estranger. Guanyo les oposicions a càtedra. En jubilar-me donen el meu nom a l’Institut. Les Borges Blanques vol dir col·laboració a la revista Terrall, avui, encara”.
“Un dels meus llibres per a nens, Rovelló, fou escrit dins una cabana de canyes que jo vaig construir-me fora de casa, enmig dels ametllers. Allí traslladava cada dia la màquina d’escriure i la dipositava sobre un tocom d’ametller. Vespes, sargantanes, llagostes espiaven el meu treball. Fora, el frenètic esgarip de les cigales posava un contrapunt mofeta al meu tecleig”.
1988-2023: L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ - BALAGUER
“Estic jubilat de professor, escric autobiografia i assaig, i col·laboro a El Francolí, també encara. Incorporo a la meva bibliografia la poesia com a gènere. Plouen els reconeixements.”
“Quan va passant el temps, escrius amb més prudència, revises força els originals i et contorba l’esperit, el dubte constant sobre la validesa d’allò que estàs fent.”