NÚRIA FELIU AL PALAU (ROBERT): L’ARTISTA, LA DIVA, LA ICONA, PERÒ TAMBÉ LA VEÏNA I L’ACTIVISTA

Ahir, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, juntament amb el secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Marc Bataller, i el comissari de la mostra, Òscar Dalmau, van inaugurar l’exposició Núria Feliu al Palau (Robert).

A l’acte, a banda d’autoritats i col·legues de l’univers musical català de diverses generacions, hi eren presents familiars i amistats de l’artista de Sants, una cantant molt estimada arreu del país per la seva proximitat, inconformisme i arrelament a la terra.

En el seu parlament de benvinguda, el secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió ha volgut destacar que “Núria Feliu era una artista total, però també una persona capaç d’implicar-se en lluites i festes veïnals, d’assistir a manifestacions contra la OTAN o d’imposar condicions lingüístiques a l’hora de signar un contracte discogràfic. És un gran plaer i un honor”, ha reblat “acollir aquesta exposició, que té molt de tribut: la Núria Feliu, la noia que atenia en una paradeta de llegums del mercat de Sants, és avui --i ja per sempre-- una gran artista catalana i universal”.

Per la seva banda, Òscar Dalmau ha desglossat el contingut de l’exposició en un parlament emotiu i sensible. “L’exposició vol homenatjar una artista singular en la música catalana. Al marge dels cantautors, esdevé la intèrpret que faltava. Reivindicarem la Feliu com a artista pionera, emprenedora, pop(ular), activista i moderna. Espero que agradi als seus fans de tota la vida i descobreixi la Feliu a les noves generacions, amb molt material audiovisual inèdit”.

La cloenda, a càrrec de la consellera de Cultura, també ha posat l’accent en els trets més singulars i atractius de la cantant del barri de Sants i en la seva forma enèrgica i combativa d’entendre l’art i la vida: “el paper de la Núria Feliu dins la cultura catalana té moltíssimes dimensions”. També ha destacat que “va ser una d’aquelles persones que, en el pas de la dictadura franquista als anys de la transició i la democràcia, va tenir molt clar que volia jugar un paper compromès: amb la música, amb la llengua catalana i amb la gent”. Al respecte , ha subratllat que “en un context polític i social gris, la Núria Feliu es va encarregar d’obrir finestres i omplir d’aire renovat l’escena musical popular catalana” i que “ho va fer normalitzant l’ús del català en les cançons de qualsevol gènere, del cuplet al bolero passant pels estàndards de jazz, per dur les seves cançons als barris, als pobles i als envelats de tot Catalunya.”

Núria Feliu al Palau (Robert) és una proposta del Departament de Cultura i el Palau Robert. Comissariada per Òscar Dalmau i amb un guió de Julià Guillamón, compta també amb Fermí Puig (Documentació), el despatx Llamazares Pomés Arquitectura (Museografia) i el disseny gràfic de l’Estudi Duró.

Núria Feliu (1941-2022) és una artista singular en la música catalana. Al marge dels cantautors, esdevé la intèrpret que faltava. No escriu música ni lletres, però s’associa amb poetes i compositors que fan textos i melodies expressament per a ella. En una època de forta influència de la cançó francesa, aposta pel repertori nord-americà: jazz, musicals i cançons de pel·lícules.

Toca tots els gèneres populars —del cuplet al bolero—, recorrent el país amunt i avall amb la seva orquestra. És rebel i emprenedora: fitxa per a una discogràfica de Madrid amb la condició de continuar enregistrant en català i acaba creant la seva pròpia productora per poder editar els discos que vol. El seu nom s’associa a la reivindicació de la música viva, a la defensa de la llengua catalana, als moviments socials de barri i a la lluita antifranquista.

Durant molts anys «fer un Palau» va ser una fita en la carrera dels músics. El Palau de la Música Catalana era un lloc de comunió amb el públic, amb la cultura i el país. Per això hem titulat «Núria Feliu al Palau (Robert)» aquesta exposició que vol homenatjar la seva trajectòria i descobrir-la a les noves generacions.

Núria Feliu i la música, la música i Núria Feliu

La celebració d’una gran dama de la música com Núria Feliu no podia limitar-se a una exposició, i és per això que s’han organitzat fins a tres concerts que, evocant els gèneres musicals i les cançons que va conrear Núria Feliu, arrodoniran aquest homenatge. Són aquests:

• El dia 14 d’abril, al Palau Robert, actuarà la Big Band de Granollers en un concert batejat, precisament, com a Homenatge a Núria Feliu
• El 15 de maig, un gran concert al Palau de la Música durà Núria Feliu al temple de la música catalana. Comptarà amb la participació de músics i artistes que van tenir amistat amb Núria Feliu durant la seva dilatada carrera o d’altres més joves que han estat influïts pel seu llegat artístic
• Finalment, el 19 de maig, novament al Palau Robert, diversos artistes intervindran en el concert Feliu icònica, ideat i organitzat per Andreu Rami.

L’exposició romandrà oberta fins al 19 de maig. L’accés hi és lliure i gratuït. Molt aviat s’ampliarà la informació sobre els concerts.