EL VIATGE D’ULISSES, AL JARDÍ DE PALAU ROBERT

• Palau Robert i La Casa dels Clàssics col·laboren per tercera vegada en el marc del Festival Clàssics.
• Si el 2021 Palau Robert va acollir Topografia de la Ira, una proposta de la fotoperiodista Sandra Balsells, i l’any següent va ser el torn del foto-reportatge de Jordi Borràs, Tots els colors del negre, enguany presenta El Viatged’Ulisses, una obra amb 21 il·lustracions de gran format de Genie Espinosa i textos adaptats de Meritxell Blay .
• Del 2 al 30 de novembre, al Jardí, amb accés lliure i gratuït.

El viatge d’Ulisses

“He viatjat a terres desconegudes, he arribat fins a la fi del món, he baixat a l’Hades, d’on cap home vivent no ha tornat mai, he vist criatures meravelloses, monstres salvatges, caníbals, gegants, éssers inimaginables. I ho he perdut tot”.

L'Odissea és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer i es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental. La seva influència és evident en molts temes de mitologia, en obres modernes (com James Joyce) i en llibres d'altres cultures.

Genie Espinosa, il·lustradora, autora de còmics i muralista de Barcelona se submergeix en l’èpica i les aventures de l’Odissea a través amb la seva pròpia interpretació visual, a partir dels textos adaptats per la filòloga, professora de llatí, grec i cultura clàssica i investigadora, Meritxell Blay.

El Festival Clàssics

Amb aquest festival, La Casa dels Clàssics vol posar els clàssics al centre de les energies creatives d’avui; promovent el diàleg amb el passat per donar força i profunditat a la cultura contemporània; i impulsant relectures dels clàssics que ens emocionin i que ens ajudin a pensar sobre preocupacions essencials de la humanitat.

La immortalitat

Enguany, el tema del Festival Clàssics és la immortalitat, un concepte que ha captivat la humanitat durant segles, continua sent una de les grans obsessions de la nostra existència. Un concepte clàssic que traspassa els límits de la realitat i arrossega la nostra imaginació cap a indrets misteriosos i fascinants. ¿Qui no ha somiat alguna vegada amb la possibilitat de viure per sempre?

La literatura ha begut d'aquesta pregunta des dels seus inicis: des de les antigues epopeies sumèries i gregues fins als vampirs seductors de la literatura moderna, la immortalitat ha tingut moltes cares i encara continua sent una font inesgotable d'inspiració.

Però la immortalitat no només es manifesta en formes literàries, artístiques o mítiques. La ciència i la tecnologia modernes també han explorat aquest concepte i han obert noves perspectives sobre l'extensió de la vida humana. ¿Podria ser que, a través de la ciència i la innovació, estiguem més a prop de la immortalitat del que mai haguéssim imaginat? Aquesta recerca incessant de la immortalitat ens planteja preguntes profundes sobre la nostra pròpia existència i la nostra relació amb el temps. ¿Què significa ser immortal? Per als éssers humans, la immortalitat sovint es contempla com una cerca de la vida eterna, la transcendència física o la permanència en la memòria col·lectiva. Però la literatura clàssica ens recorda que la immortalitat pot prendre moltes formes. Pot ser la immortalitat de les paraules, com hem vist en els clàssics. Pot ser la immortalitat de les accions, quan els personatges deixen una empremta indeleble en la història o la immortalitat de l'esperit, quan les idees i les emocions continuen ressonant en les generacions posteriors.

“Ulisses va seguir el seu viatge fins a arribar a Ítaca, vencent a la mort en múltiples aventures però a la vegada renunciant a la immortalitat per a fer-se vell i morir envol­tat dels seus a la seva illa, tal com Tirèsias havia predit. Ulisses tria ser mortal, però demana a les muses que la seva història perduri. Avui encara llegim l’Odissea, i potser és en la lectura dels clàssics on trobem la clau d’aquesta immortalitat com a humans”.